NOTÍCIES
03/10/2012
La meva experiència a l’Índia
FLM
El passat estiu, Joan Ortega va fer un voluntariat de cinc setmanes a Vedanthangal, juntament amb el seu germà Jaume i la Núria Armengol.

La nostra experiència a l’Índia començà a l’aeroport de Chennai, on en Lluís juntament amb un conductor indi ens estaven esperant. La primera impressió va ser, per dir-ho en una paraula: CAOS. Cotxes, autobusos, tuc-tucs i motos circulant com si s’anés a acabar el món.

La situació va millorar substancialment quan vam arribar a Vedanthangal, a la casa que ens faria de llar durant les cinc següents setmanes. Vedanthangal és un petit poble rural, tranquil i molt familiar on la nostra fundació hi té la seu amb la casa dels voluntaris, una llar d’infants i l’oficina.

Les dues primeres setmanes d’estància vam coincidir amb un voluntari de Polònia que ja portava un mes a diferents camps de treball per diferents parts de l’Índia. Durant aquestes primeres setmanes la descripció d’un dia d’entre setmana qualsevol podria ser la següent: ens llevàvem cap a les 8:30 del matí, anàvem a esmorzar a casa la Fàtima (una família d’indis musulmans que acabarien integrant-nos com uns més de la família), desprès preparàvem material per les activitats de les escoles de reforç, preparàvem material per a la llar d’infants, realitzàvem tasques d’oficina com per exemple l’elaboració d’un Excel que permetés realitzar les revisions dels graus de nutrició dels nens i nenes, jugàvem amb els 40 nens de la llar d’infants durant les seves hores d’esbarjo... Cap a la 1 anàvem a dinar a casa la Fàtima on cada dia parlàvem extensament amb la Fàtima, la Mumtaz (la seva filla) i la Rose (la seva cosina) sobre pràcticament qualsevol tema, des dels records que tenien dels diferents voluntaris fins als matrimonis de conveniència. Un cop dinats, de 3 a 4 de la tarda anàvem a una escola del govern a organitzar jocs i activitats esportives amb els nens, personalment no havia vist mai tanta felicitat en tants nens jugant al “1-2-3 pica paret”. Desprès tornàvem al nostre “palauet” on, desprès d’una bona suada amb els nens, ens dutxàvem. Cap a les 5:45 quedàvem amb en Yuvaraj o amb la Kalaivanni per anar a una de les 14 escoles de reforç per realitzar l’activitat que havíem pensat durant el matí. Les activitats que dúiem a terme anaven des de fer que dibuixessin què voldrien ser de grans a realitzar un concurs per equips amb proves de geografia, matemàtiques i anglès on podíem avaluar el seu nivell en les diferents disciplines. Finalment, baldats del dia tornàvem a casa la Fàtima a sopar. Els caps de setmana els nens no tenen col•legi així que aprofitàvem per anar als llocs que en Lluís ens aconsellava per fer turisme: Madurai, Thanjavur, Mamallapuram, Puducherry... Ciutats amb un encant molt especial.

Un cop van passar aquestes 3 primeres setmanes van començar a arribar els 5 voluntaris amb els que realitzarien el camp de treball, el grup humà que vam formar era i continua sent increïble. El camp de treball consistia en realitzar les tasques que he comentat afegint-hi d’altres com acompanyar al personal sanitari a mesurar els nens d’entre 0 i 5 anys per prevenir problemes de mal nutrició, anar a plantar arbres a les cases dels nens i nenes de les escoles de reforç per conscienciar-losde la seva importància, realitzar un vídeo per recaptar fons a EEUU,... Però potser l’activitat que més ens va sorprendre va ser portar els nens a una excursió que organitzava la fundació on els acompanyàvem a un zoo de serps i desprès a una sèrie de platges entre elles la de Mamallapuram. Era tanta la il•lusió que els hi feia que a la que portàvem 5 minuts de trajecte el bus ja semblava una discoteca, tothom ballant, rient i cantant com cap dels voluntaris havíem vist mai, va ser genial. De la mateixa forma que les setmanes anteriors aprofitàvem els caps de setmana per fer una mica de turisme a espectaculars paratges com Thirupati o Thiruvannamalai.

Per acabar de resumir la meva experiència a l’Índia, jo diria que va ser tan espectacular degut essencialment a tres factors. En primer lloc al carinyo dels nens i nenes que cada matí, tarda i nit teníem a la casa de voluntaris jugant, els nenes i nenes de les escoles de reforç, els nens de la llar d’infants i la família de la Fàtima. Desprès a la extrema transparència i voluntat de progrés de la fundació, en particular d’en Lluís i en Yuvaraj, on qualsevol idea és escoltada i tinguda en compte. Torno més convençut que mai que allò que un es proposa es pot aconseguir, i si la gent que t’envolta és com la gent de la fundació semblarà inclús que és fàcil. I finalment gràcies al grup amb el que vam realitzar el camp de treball, gent amb ganes de fer d’aquest món un món una mica millor amb allò que tenim a les nostres mans.
 
ARXIU NOTÍCIES
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
FLM
 
Vedanthangal
 
Vedanthangal
 
Vedanthangal
 
Vedanthangal
 
Vedanthangal
 
Vedanthangal
 
Associació VEDANTHANGAL SANGAM. Carrer Sant Pere, 112, 08911 Badalona (Spain), NIF G65523508. . info@laiafoundation.org